Cova de can Sadurní

La cova de can Sadurní està ubicada, a una alçada de 421msnm, en el terme de Begues. La cova forma part del denominat pòlie de Begues. En aquest punt, la vall de Begues és una veritable cruïlla de camins. La cova participà de la seva posició estratègica, d’una vall fèrtil i amb envejoses comunicacions naturals amb les terres baixes del Llobregat i la Depressió Prelitoral.

El jaciment es un conjunt format per una terrassa exterior i un receptacle interior càrstic. La cova es mostra clarament enfonsada i a desnivell de la terrassa, que és una depressió doliniforme de la que la cavitat n’és el desaigua. A la prehistòria disposava d’una gran visera que s’anà desplomant, fet que ha marcat la seva estratificació.

En els 45 anys d’investigació arqueològica ha estat un element essencial per al coneixement de la prehistòria i la història de la vall de Begues i la informació despresa l’ha convertit en un jaciment de referència tant en l’àmbit prehistòric nacional com en el de l’arc mediterrani occidental.

On radica la importància de can Sadurní?

La cova de can Sadurní, en procés d’excavació des de fa més de quatre dècades, conté una de les estratigrafies més completes d’ocupació antròpica de Catalunya. Mostra evidències des del període epipaleolític (12.000 anys), que es caracteritza per l’existència de comunitats de caçadors i recol·lectors, fins a restes del segle XIX.

De la seva importància històrica en dona fe el nom del Mas Sadurní de l’Espluga (cova), abans Mas de l’Espluga, però passà a l’oblit quan l’any 1851 fou tapiada per un destacament de l’exèrcit isabelí. Redescoberta per la família Sadurní, s’ha convertit en un dels jaciments prehistòrics més interessants de Catalunya pel registre continuat i abundós que conté.

Les restes documentades a la cova indiquen la preferència del conreu d’ordi sobre el blat, i la cria de cabres sobre la d’ovelles i bous. En els nivells neolítics de 3.800-3.500 aC s’han analitzat residus procedents de l’interior d’un vas ceràmic que contenia restes de fermentació de cervesa, a dia d’avui les més antigues d’Europa.

Durant l’Edat de Bronze (1.800-900 aC) es manté la tendència a fer els enterraments en coves com les de can Sadurní i altres del pla de Begues. En aquella època la majoria d’assentaments eren a l’aire lliure dins de cabanes i són difícils d’identificar.

L’estiu del 2012, durant la campanya d’excavacions del CIPAG, es va descobrir una figureta de ceràmica de 6.500 anys d’antiguitat que correspon a la fase d’ocupació dels inicis del neolític mitjà postcardial.

El fragment que es conserva, d’uns 8 centímetres d’alçada, anomenat l’Encantat de Begues, representa una figura que simbolitza un ídol amb una forta càrrega espiritual.

L’episodi sepulcral d’inhumació corresponent al Neolític Antic Cardial Ple (5400 ANE) suposa la única necròpolis d’inhumació trobada fins ara en tot el Llevant peninsular per a aquest període. Fruit també, durant un cert temps, d’aquest projecte, l’excavació de la cova Bonica de Vallirana, ha aportat també restes òssies humanes que permeten suposar l’existència d’una segona necròpolis d’època cardial a la contrada i ens parla del poblament a la zona en aquest moment inicial del neolític. La recent troballa, per les datacions C14 de dos individus del Neolític Antic Cardial Final a la cova de can Sadurní obre la porta a una tercera necròpolis cardial a la zona i confirma la seva importància per a la colonització cardial.

Les anàlisis d’ADN efectuades a 34 individus del territori, corresponents a quatre períodes neolítics (Neolític Antic Cardial, Neolític Mitjà I, Neolític Mitjà II i Neolític Final-Calcolític) i procedents de 6 jaciments diferents (can Sadurní, can Tintorer, can Figueres, Marge del Moro, Cassimanya i Cova Bonica) corroboren la presència, en alguns d’ells, d’halotips procedents de Proper Orient i corroboren les teories difusionistes sobre tot el procés de neolitització a la Mediterrània Occidental. Alhora ens orienten en les relacions genètiques que presenten els individus de les diferents comunitats neolítiques presents fins el moment en el territori marc.

Durant el Neolític Mitjà I (4300 ANE) s’han trobat a la cova de can Sadurní diverses evidències que demostren un coneixement avançat de la pràctica del processat, elaboració i consum de cervesa, fet que el situa com el jaciment amb proves de cervesa més antic d’Europa.

A la cova de can Sadurní, relacionada amb la capa sepulcral 11a1 del Neolític Mitjà I, també amb datació aproximada de 4200 ANE, aparegué l’estatueta prehistòrica més antiga de Catalunya (“L’encantat de Begues”), fet que suposa la integració del jaciment, per primer cop a Catalunya, en el corrent mediterrani de la imagineria simbòlica neolítica, que casa amb amb tot el món proper a la cal·laïta i amb la seva producció.

L’excavació dels nivells postcardials de la cova confirmen l’existència d’una corba d’experiència minera al territori que sembla ser és liderada des de la comunitat de can Sadurní. La troballa a la cova del penjoll de variscita i matèria primera en brut durant el Neolític Antic Epicardial i de les eines i els elements de la cadena operativa d’explotació i manufactura de la variscita en un període anterior (Neolític Mitjà Inicial. 4500 ANE al de la plena explotació de les Mines Neolítiques de Can Tintorer a Gavà dona resposta a la presència de productes procedents de les formacions geològiques del basament del massís de Garraf (actuals municipis de Gavà, Sant Climent i Viladecans) en jaciments molt allunyats de la nostra regió (Pirineu navarrès i aragonès i la vall del Segre), alhora que confirma l’establiment de les primeres xarxes d’intercanvi en el Neolític franco-peninsular.

L’excavació l’any 2014 de quatre inhumacions del Neolític Mitjà I Postcardial amb datacions de 4400-4300 anys ANE, amb tot el seu ritual funerari, ha permès entendre el funcionament d’una gran sepultura (de fet, una necròpolis) en cova i els mecanismes tafonòmics que fan que les inhumacions, a l’interior de les coves, arribin als graus de desmembrament que tots coneixem. Es tracta del primer jaciment en cova que aporta aquesta informació a Catalunya.

La recent excavació de 2 nous individus amb la mateixa cronologia dels quatre anteriors. però aquests a la terrassa exterior amb la volta una mica menys enretirada de com està ara, planteja una extensió important a la fase 1 de la necròpolis del Neolític Mitjà I i suposa un coneixement superior del tipus de model funerari que cap jaciment català en cova aporta en aquests moments.

La troballa en les capes 11a4, 11a5 i 12 de diverses estructures de tipus “fumier” ens aporta un cúmul d’informació (de nivell estratigràfic, micromorfològica, arqueobotànic, arqueozoològic i arqueomagnètic…) afegida al fet que està demostrant que la cova durant els Neolítics Antic Epicardial i el Postcardial 1a de can Sadurní fou una cleda.