La cova can Sadurní durant el neolític: la cervesa prehistòrica de Begues
En el conjunt del jaciment s’hi han trobat un conjunt d’evidències que permeten parlar d’elaboració i consum de cervesa. Quines són aquestes evidències?
Sabem que a prop de la cova hi havia prou extensió de terres en les quals els grups humans conreaven i entre els conreus documentats a les excavacions hem pogut trobar llavors carbonitzades d’ordi. També, davant de la cova es varen excavar una sèrie de sitges per a emmagatzemar i consumir paulatinament l’ordi que es conreava. Això implica que la comunitat coneixia també el procés de germinació i sabia com controlar-lo.
Un dels arguments que tenim per exposar que en aquesta cova sabien fer cervesa és la troballa de malta a una mà i a una enclusa de molí del neolític mitjà inicial, del mateix període que les sitges esmentades. En els petits forats de les seves cares actives s’hi van trobar les restes de la farina d’ordi maltejat que s’hi va moldre. El procés del maltejat, a can Sadurní, es basa en ordi mullat i deixat que germini. S’ha d’aturar la germinació al cap d’uns 5 dies, assecar-lo al sol i un cop sec torrar-lo. Quan més torrat sigui més fosca serà la cervesa resultant. Un cop torrat s’ha de moldre per a convertir l’ordi germinat i torrat en farina, com es va fer amb els molins documentats en aquesta cova. La farina és la malta de la cervesa, la seva base.
A l’aixovar d’un enterrament (INH5) documentat entre les inhumacions de la necròpolis postcardial, es va trobar un fragment de gerra d’estil Molinot que a les seves parets internes conservava restes d’oxalats de calci, element diagnòstic de fermentació de cervesa. Era la prova que la comunitat neolítica de can Sadurní d’ara fa entre 6000 i 6500 anys no sols elaborava cervesa, sinó que també la consumia i la valorava suficientment com per a ofrenar-la als seus morts, probablement durant un ritual o banquet funerari celebrat en la vetlla de les inhumacions, quan portaven els difunts a iniciar el seu viatge a l’interior de la cova.
