L’Encantat de Begues

L’excavació de la capa 11a1 detectà la segona fase de la necròpolis postcardial que transcorregué ara fa entre 6.250 i 6.100 anys. Fins al moment s’hi han singularitzat les restes de 18 individus i un seguit de materials arqueològics relacionats a nivell d’ofrena. Entre ells, a la campanya de 2013, es va trobar un ídol neolític, una figureta antropomorfa de ceràmica de la que es conserva el cos central i el braç dret. 

A tot l’àmbit mediterrani s’han arribat a trobar prop de 30.000 dels anomenats ídols neolítics, petites figuretes elaborades amb materials diferents com fang, pedra o fusta que poden representar tant homes com dones, encara que la gran majoria són dones. Si bé l’element més escollit per representar les dones són els dos pits, també hi ha figures sense pits on l’estructura i magnitud dels malucs i/o els vestits representats han dut a considerar-les com a figura femenina. És llavors quan se les ha reconegut com a venus neolítiques. Cal dir que aquests ídols molt poques vegades presenten atributs sexuals masculins i també que hi ha un bon nombre d’ells en el quals no hi ha cap detall o element atribuïdor de sexe. En el cas de can Sadurní, ha estat interpretada com a masculina tant per la configuració masculina de malucs i estructura de la figureta com pels seus vestits, difícilment visibles.

Aquestes figuretes reconegudes com a ídols neolítics només es poden interpretar a partir del context on s’han trobat. Les aparegudes en contextos sepulcrals al costat d’inhumacions, com és el cas de la cova de can Sadurní, s’han considerat figures protectores: ancestres, lars, o divinitats emmarcades en el pensament simbòlic i religiós de la comunitat. En trobar-se, en alguns casos, al costat d’altres elements que semblaven joguines han estat interpretades per alguns autors com a elements de joc simbòlic. En altres casos, quan s’han trobat fora de context i no tenim cap dada per a elaborar una interpretació es proposa que es parli només de figuretes en el sentit d’artefactes.