Cova can Figueres

És tracta d’una cova situada a la vora septentrional del pòlie de Begues, aproximadament a un quilòmetre de la de can Sadurní al terme municipal de Begues i en la que a rel de l’entrada d’uns materials procedents de la col·lecció Aznar al Museu de Gavà s’hi havia fet alguns estudis de dits materials i que l’any 2006, se situà entre els jaciments a excavar en profunditat en els diversos projectes d’investigació que CIPAG ha posat en marxa de llavors ençà.

L’excavació arqueològica, que ocupa una extensió aproximada de 40 m2, s´ha centrat en la Sala 1, on l’acció destructiva d’afeccionats, furtius i espoliadors en els anys previs a les excavacions científiques ha alterat significativament l’estratigrafia existent.

A la part central d’aquesta sala és on s’ha conservat millor l’estratigrafia podent-se documentar sota el nivell superficial un nivell arqueològic d’inhumacions col·lectives (U.E 3) amb elements d’aixovar com són collars de variscita i d’esteatita, ceràmica campaniforme, un vas polipodi, un apèndix de botó i urnes d’incineració, que junt amb les dades de que disposem fins al moment semblen confirmar la reutilització d’aquest espai durant el Neolític Final, Calcolític i tota l’edat de Bronze.

La gran fragmentació de totes les restes òssies i el no haver documentat cap connexió anatòmica ens indiquen la continuada reutilització, amb totes les remocions que comporta, d’aquesta cova com espai sepulcral durant més de dos mil·lennis. També s’han recuperat un gran nombre de restes dentàries, l’estudi paleodental de les quals ens aportarà més informació sobre patologies bucals i dieta de la població que inhumava a la cova, així com efectuar comparatives amb les restes recuperades a la propera cova can Sadurní procedents dels nivells arqueològics adscrites al Neolític Final-Calcolític (capes 9 i 9b).

A la part final d’aquesta sala les remocions i expolis d’aficionats havien alterat tot el registre holocènic arribant a perforar una crosta estalagmítica (U.E. 5), això ha permès realitzar un sondeig de dos metres quadrats, per valorar el potencial de la cova com a jaciment paleolític. En aquest sondeig s’han rebaixat uns 50 cm, arribant a un nivell paleontològic (U.E. 8) on es documentaren les restes senceres d’un crani i les banyes d’una Cabra i restes òssies del mateix individu i d’altres herbívors de mida més gran, possiblement cèrvids.

El resultat de l’anàlisi d’una datació d’Urani-Tori de la crosta calcària estalagmítica (U.E. 5) va proporcionar una datació de fa més de 92.000 anys) confirmen que la U.E. 8 conté restes paleontològiques que se situen cronològicament dins el Plistocè Superior.

De les troballes realitzades durant les excavacions programades en destaca un conjunt format per més de 1.000 denes d’esteatita, localitzant-se en la seva gran majoria en una mateixa àrea molt restringida, d’uns 1,5 m2, de la Sala principal de la cova, cosa que ens permet plantejar que podria tractar-se d’una única peça. A més d’aquest important conjunt també s’han recuperat una desena de denes de pedra verda o cal·laïta i més d’una vintena de petxina. També s’ha pogut recuperar una magnífica làmina de sílex deles anomenades “grans làmines” que ens endinsen en el món calcolític. Tots aquests elements s’han trobat associats a les inhumacions del III mil·lenni aC, principal moment d’ús de la cavitat.