Geologia i Geografia. La recerca de matèries primeres i la troballa de la pedra verda
Des de l’inici de l’ocupació humana del Garraf nord les comunitats prehistòriques se senten atretes per l’aprofitament dels recursos que el territori els oferia. En aquest espai geològic no s’hi troba el sílex motiu pel qual se cerquen altres matèries primeres per a elaborar eines tallants com ara el quars, present al sòcol del massís de Garraf i el jaspi localitzat des de l’Epipaleolític a la muntanya de Montjuïc. La detecció d’eines elaborades en sorrenca o arenisca ens introdueix una altra àrea d’aprovisionament: la franja d’afloraments del Buntsandstein (Garraf vermell).
L’ús i característiques dels ocres ferruginosos i minerals metàl·lics, tant per a l’adobament de les pells com per a l’abillament personal o com encenedors, permet parlar d’una zona de captació entre les pissarres i formacions ferruginoses de la serra de les Ferreres i la zona de contacte amb les sorrenques de Bruguers. D’altra banda, les lloses de pissarra trobades a can Sadurní, emprades per a la cocció d’algun tipus de greix, es localitzen a la zona de la Serralada de Les Ferreres-Can Tintorer a Gavà. L’activitat de captació d’aquestes matèries sembla definida entre Bruguers i la serra de Les Ferreres, el darrer promontori on se situa el barri de Can Tintorer.
Amb la continuïtat de poblament neolítica hi ha innovacions pel que fa a la captació de recursos i la tecnologia que això precisa, apareixent les primeres pedres dures, esquists i basalts, en tant que suports d’eines de tall i de percussió (destrals i pics). Tot indica que la recerca del quars per a diferent tipus d’eines de tall, i el seguiment de les seves vetes en el basament del massís,, és el que condueix a la troballa dels alumino-fosfats estratificats a les pissarres paleozoiques i, d’entre ells, la variscita, l’aheylita, la turquesa i la resta de fosfats i minerals de color verd.
A partir d’aquest moment bona part de les eines macrolítiques trobades a can Sadurní estarien relacionades amb el treball miner i el processat de la cal·laïta, en general variscita, però també aheylita, turquesa i clorita, procedent de la mateixa zona on posteriorment es desenvoluparà el Complex Miner de Can Tintorer.
Les troballes ben documentades a les capes del Neolític Antic Epicardial de la cova de can Sadurní, amb uns 6900 anys d’antiguitat, d’un penjoll de variscita, totalment acabat, i dos fragments de veta, ens retrotrau a les primeres troballes d’aquesta matèria al Litoral Central i confirma les primeres recerques mineres alhora que garanteix l’existència de la corba d’experiència minera de la variscita durant tot el període postcardial fins a arribar al seu esclat durant la cultura dels sepulcres de fossa de Catalunya, quan tots els grups humans assentats en el nostre territori acompanyen els seus difunts amb collars o penjolls fets amb la pedra verda.
