El dolmen de la Creu d’Ardenya
Un dolmen és una construcció funerària megalítica formada per una cambra, amb o sense corredor, recoberta d’un túmul de terra i/o pedres que protegia i senyalitzava la seva existència.
El dolmen de la Creu d’Ardenya es tracta del que s’anomena una petita galeria catalana i, a dia d’avui, consisteix en una massa ovalada de pedres petites (el túmul) i un buit interior (la galeria) desprovista de la majoria de les lloses que la conformaven degut probablement al pillatge continuat suportat durant els 4000 anys que fa fou construït.
El túmul del dolmen consisteix en un monticle de pedres, avui de forma ovalada (10x8m), delimitat per una murada (persitàlit) de petites lloses o ortostats perimetrals disposada en pendent suau sobre el sócol calcari a la part inferior del túmul. En aquest cas, el peristàlit no va poder sostenir el pes de tot el dolmen i cedí fet que provocà la forma ovalada del tumul en l’actualitat. Les lloses meridionals del persitàlit, per aquest motiu, reposen sota el túmul i demostren la quasi circularitat del túmul del dolmen, mentre que els ortostats perimetrals situats a la part superior (de SW a NE) descansen clavats directament sobre el sòl. El punt més elevat coincidia amb una fita que indicava els límits de les terres de tres propietaris (dos de Begues i un de Vallirana), exercint, al mateix temps de fita de terme municipal. Malauradament, tot i havent fet diverses advertències a les autoritats competents, la fita fou robada a finals de la primera dècada del 2000.
Un element arquitectònic que acostuma a aplicar-se en els túmuls de les galeries catalanes és un reforçament interior de lloses clavades dins de l’estructura tumular de manera radial amb un trabat entre llosa radial i llosa radial a base de grans lloses planes per a millorar la consistència de la massa tumular.
L’estructura interna del túmul tindria un primer nivell (20-40 cm), sobre la roca mare, format per terra vermella, pedres petites i pedres mitjanes constituint un llit de preparació per assentar tota l’estructura tumular. Per l’exterior, i suportant tot el conjunt, hi ha el peristàlit format per blocs de grans dimensions a la part de pendent màxim i ortòstats a la més alta. Per sobre trobaríem una capa (20-50 cm) formada per pedres calcàries de mida mitjana i gran barrejades amb terra que formen el cos central del túmul. Entre les fileres de lloses radials, a la base, es van col·locar les lloses planes en posició horitzontal. Sobre aquesta capa i estesa per tota la superfície del túmul, hi ha una capa fina (8-10 cm) de grava petita. Finalment, una capa important de blocs mitjos col·locats al mode de la pedra seca cobriria la part superior del túmul. A les zones més ben conservades presenta potències entre 40 i 50 cm., però hem de suposar que en realitat estaria entre 60 i 80 cm.
