Què és un dolmen?
Vinculats al Parc Prehistòric Cova can Sadurní hi ha les restes de 2 d’aquestes estructures megalítiques: el dolmen de la Creu d’Ardenya i el dolmen del Campgràs.
Un dolmen és una construcció megalítica, pròpia del període comprès entre el Neolïtic i l’Edat del Bronze. La paraula dolmen prové de l’expressió taol maen, que significa taula de pedra en bretó, en referència a les restes de la construcció que es trobaven, en general a base de lloses clavades a terra amb lloses que els servien de cobertura figurant una taula. L’arqueologia feu extensiu el nom a la construcció megalítica sencera. Un dolmen, doncs, en arqueologia és una construcció en la que es crea un espai interior (cambra) recoberta d’un monticle (túmul) circular o ovalat de terra i /o pedres que protegien i senyalitzaven la construcció. A l’espai interior o cambra s’hi dipositaven els cadàvers dels individus d’una comunitat, familia, clan.
Aquesta cambra, podia allargar-se fins al perímetre del túmul formant un corredor (diferenciat de la cambra) o una galeria (sense diferenciar-se de la cambra). Ambdues opcions permetien l’entrada i sortida de les persones i facilitaven les noves inhumacions. Quan la cambra no disposava de galeria ni de corredor, el dolmen s’acostumaba a obrir des del vèrtix del túmul per tal d’accedir a la cambra que quedava reduida a una mena de capsa envoltada de lloses. Aquestes construccions són més petites i són anomenades cistes. El perímetre dels túmuls dels dolmens molts cops era limitat per un cercle de lloses plantades (peristàlit), que rodejava i sostenia el túmul. En altres moments, al voltant del túmul i exteriorment es marcàva un cercle de pedres aixecades (menhírs), el conjunt de les quals és el que anomenem cromlech. A la cambra i als corredors quan aquesta era plena, s’hi dipositaven els inhumats amb les seves ofrenes o aixovars. Donat que no es produia pròpiament un enterrament sota terra, els inhumats a mesura que anàven sent dipositats, degut als moviments postdeposicionals i a la desmembració s’anaven barrejant i apareixen, en alguns casos amb els ossos molt solts i amb les ofrenes, objecte de pillatge en la pròpia època, molt desmuntades.
FONT: WIKIPÈDIA
