El paradolmen de Marge del Moro
La coveta del Marge del Moro fou el primer jaciment de cronologia epipaleolítica localitzat dins del Massís del Garraf. Sols 5 dels 14 m2 d’ells podem considerar que recollien les tres unitats estratigràfiques (VI, VII i VIII) epipaleolítiques Tots els estrats han presentat restes de fauna i d’utillatge lític tallat, però no de ceràmica ni utillatge polit.
Durant l’excavació de la coveta del Marge del Moro, comprovàrem que tres grans blocs delimitaren l’interior de la cavitat acotant la zona en la que es situaven els ossos humans. També, a l’entrada de la cavitat, en el seu costat E i adossat a la paret rocosa es localitzà el que hem identificat com un forat de pal (estructura 4). D’altra banda, es descobrí un altre forat de pal (estructura 6). Ambdues estructures es corresponien amb sengles forats d’uns 30 cm de diàmetre amb una amuntegament de pedres a l’interior del seu fons que servirien per falcar la base dels pals.
La llosa plana de més grans dimensions, es va trobar caiguda sobre 4 quadres limitats pels dos forats de pal. La mesura de la seva alçada coincidia amb la distancia entre el nivell del sol de la capa d’inhumacions i la visera de la cavitat. La seva amplada també es corresponia amb la distància entre els dos forats de pal (estructures 4 i 6). Igualment, la posició en que es va trobar la llosa concorda amb el moviment posterior de caiguda de la llosa. Dues lloses més trobades en els quadres occidentals contigus a l’estructura 6 permetien efectuar el tancament total de la cavitat entre l’estructura 6 i la paret W de l’abric.
Aquesta disposició permeté elaborar la hipòtesi que l’espai en el que es dipositaren els inhumats es va condicionar a manera de petit hipogeu. Un seguit de 3 grans blocs calcaris delimitaven l’àrea d’enterrament mentre que una estructura artificial, presumiblement de fusta i pedra, permetria el seu tancament. L’estructura obtinguda hom pot ser considerada un paradolmen, seguint així els corrents funeraris del període cronològic en la qual s’emmarca.
El conjunt format pels dos troncs situats als forats (estructures 4 i 6) i la primera llosa devien formar un tancament que funcionava a mena de porta, mentre que el tancament format pel tronc de l’estructura 6 i les altres dues lloses funcionarien com a tancament no mòbil. Tot això permeté aïllar la cavitat per aconseguir un espai sepulcral protegit.
Les inhumacions són primàries i successives efectuades, doncs, en un lloc tancat i protegit. Els inhumats sols s’acompanyaren d’elements de parament personal, bàsicament denes de collar de pedra, petxina i os. Les característiques de les inhumacions i del material recuperat no permeteren, en aquell moment, la singularització dels esquelets. Aquest fet limità el treball antropològic a haver de trobar el número mínim d’individus, que es determinà en 27, a partir de la informació oferta per les peces dentàries que foren els elements més representats i més informatius. D’aquests 27 individus, 17 serien subadults, 8 serien adults i de dos no se n’ha pogut determinar l’edat. D’entre els subadults s’ha pogut distingir un perinatal, 5 individus d’entre 1,5 i 3 anys, 9 individus entre 3 i 8 anys i 2 individus entre 8 i 10 anys. Pel que fa als adults es devien haver inhumat al menys 3 individus joves (fins a 25 anys), 2 d’entre 25 i 35 anys i 3 més d’entre 33 i 45 anys, sense que es pugui determinar si havien entrat en la categoria de madurs o no. Pel que respecte al sexe s’ha pogut determinar que hi havia al menys 2 individus de sexe femení i un de sexe masculí.
El treball de singularització d’individus que, recentment, CIPAG està duent a terme ens està fent canviar alguns dels conceptes. Si bé la primera datació obtinguda ens marcava, per extensió, que els inhumats devien haver estat dipositats al paradolmen durant la primera meitat del III mil·lenni cal ANE, en un context de neolític final-calcolític, noves datacions d’altres dels individus que estan en procés de publicació ens estan orientant cap a la segona meitat del IV mil·lenni, ja en neolític final i, inclús, alguna ens entra en la primera meitat del IV mil·lenni el que significaria inhumacions a finals del neolític mitjà II.
A la llum d’aquestes dades, encara per acabar de confirmar, l’ocupació sepulcral de la coveta del Marge del Moro suggereix un grup humà reduït, probablement ramader transhumant, que en el decurs d’aquest període de gairebé 800 anys ha anat emprant la cavitat com a lloc d’inhumació quan circumstancialment es produïa la mort d’un dels seus individus estant al territori d’estudi.
