Dolina de l’Esquerda de les Alzines

La dolina de l’Esquerda de les Alzines es troba situada en la peneplana del massís del Garraf, a la zona coneguda com el pla d’Ardenya-Sot d’Ossos, a una altitud de 525 msnm i a 11 km de la costa actual. Es tracta d’una zona amb una gran quantitat d’avencs i dolines que ha proporcionat també abundants restes de fauna i indústria lítica del plistocè superior.

Des del punt de vista geomorfològic, la dolina de l’Esquerda de les Alzines, té un origen en la dissolució de la roca encaixant. A l’interior de la mateixa, com és habitual en aquest tipus de contextos, s’ha desenvolupat una xarxa subterrània formada per un total de quatre avencs, dels quals destaquen els situats en el centre de la depressió i coneguts com avenc Gran de l’ Esquerda de les Alzines, que ha actuat puntualment com engolidor. Alguns dels avencs desenvolupats a l’interior de la dolina han provocat col·lapses de sediments cap l’interior del carst, la major part dels quals no han afectat el jaciment, que se situa, a la vora de l’avenc principal.

Les restes recuperades corresponen majoritàriament a indústria lítica composada per un total de 1.067 artefactes. Durant les campanyes realitzades pel Grup de Recerca del Quaternari (SERP, Universitat de Barcelona) entre els anys 2004 al 2009 s’ha garbellat un volum aproximat de 48m3 procedents del sediment fora de context i s’ha procedit a excavar una extensió aproximada de 16m2 corresponents a la part central de la dolina on es conservava encara el farcit original.
Si agrupem els objectes per matèries primeres, el quars és la matèria dominant (60%), seguit pel sílex (35%) mentre que la resta dels materials es corresponen a litologies. La matèria primera ens indica un patró de mobilitat de les comunitats caçadores-recol·lectores en direcció a la vall baixa del riu Llobregat. Les peces retocades representen aproximadament el 10% i les nuclis el 2%.

Dels nuclis predomina la producció bifacial centrípeta, dels quals el tipus discoide és el més representat, tot i que també hi ha nuclis de tipus polièdric. Pel que fa als retocats, destaca el retoc simple i el grup més ben representat és el dels simples indiferenciats, seguit pels denticulats i els abruptes. Hi ha pocs artefactes que tipològicament siguin diagnòstics (com burins o gratadors). El mes significatiu son els artefactes que presenten morfologies convergents creades mitjançant el retoc. L’edat obtinguda mitjançant luminescència del sediment de la dolina és de 18 ka, fet que fa difícil interpretar aquest conjunt tant poc diagnòstic. Les hipòtesis s’inclinen en situar aquest jaciment com un espai relacionat amb la cacera, en les fases avançades del paleolític superior.