La cova Cassimanya, finestra del territori a la Mediterrània.

La cova Cassimanya està situada al vessant SW del pic de les Agulles, al denominat Puig de la Romagosa i disposa d’una excepcional vista de a la Mediterrània i, en especial, a l’estuari prehistòric del Llobregat. És de difícil accés ja que la seva petita obertura està situada en un penya-segat vertical.

D’estructura irregular fa uns 13 m de llargada per 6 d’amplada i uns 6 m al punt més alt. Mossèn Font i Sagué va dirigir la seva excavació per primera vegada l’any 1899, trobant restes humanes i material arqueològic, en aquests moments en situació desconeguda, fora de set fragments entre ceràmica i sílex que sota el nom de cova de Gavà estan dipositats al MAC Barcelona i són procedents de la col·lecció Lluis Marian Vidal..

Als anys 40 del segle XX, va ser excavada per Josep Mitjans i Josep Vendrell que van lliurar materials de les seves troballes a Pere Giró que els va dipositar al Museu de Vilafranca del Penedès, actualment VINSEUM. Segons s’explica van trobar més restes humanes i aixovars més significatives. Recents investigacions arqueològiques realitzades pel CIPAG l’any 2016, han confirmat per una banda, que la cova havia continuat sent excavada per part de diferents joves locals entre els anys 40 i els anys 70 i, de l’altra, que el resultat d’aquestes excavacions incontrolades i furtives va afectar el 100% del sediment arqueològic.

No es coneix cap estratigrafia de cap de les intervencions arqueològiques i després de la intervenció del 2016 ja no queda ni la capa de terra polsegosa de què parlàvem el 2011 en les Jornades de Prehistòria de Begues en el nostre article que versava sobre les tradicions funeràries al neolític final-calcolític. Els únics materials arqueològics conservats estan dipositats a VINSEUM (Vilafranca del Penedès). Només a partir d’ells, i també dels recuperats en la intervenció del 2016, podríem fer un intent de definició d’episodis diferents presents al sediment del jaciment.

Segons aquests materials semblaria podria definir-se un episodi de Neolític Postcardial que ens situaria al Neolític Mitjà I, i amb tota seguretat, a la segona meitat del V mil·lenni ANE. Aquest període es caracteritzaria per la presència de diversos fragments ceràmics d’estil Molinot i la presència, també, de fragments ceràmics brunyits negres amb nanses de bigotis atribuïbles a l’estil Montboló. Com succeeix tant a can Sadurní com a can Tintorer s’observa la presència de sílex vetejat procedent de la zona dels Monegros a l’Aragó.

És meridianament clara la presència d’un episodi sepulcral d’inhumació. L’estat de les restes a la recent excavació arqueològica i la nul·la informació sobre això per a les troballes antigues tan sols permeten presumir un dipòsit sepulcral similar als trobats a can Sadurní i can Figueres amb inhumacions primàries i successives. La presència de denes de cal·laïta i l’absència de ceràmiques campaniformes ens situen aquest dipòsit al llarg període del Neolític Final-Calcolític.

D’altra banda, la presència de foliacis lanceolats, algun fragment de grans làmines de sílex i un bonic botó piramidal de perforació a V sobre os, ens col·locarien en un episodi pràcticament Calcolític. Però també la presència de diversos fragments d’un vas decorat amb pastilles repussades i també decorat d’un mínim de dues bandes en ziga-zaga farcides d’incisions juntament amb les denes de cal·laïta semblarien col·locar-se més en un neolític final dela segona meitat del IV mil·lenni ANE.

Posteriorment, es produiria un petit episodi funerari del Bronze Final que detectem per la presència d’urnes amb acanalats i una fase ibero-romana entre els materials dels quals cal citar la presència de ceràmiques grises estampillades ibèriques, que es podrien atribuir a finals del segle II ANE.